Blog Post EL MEU NOM I JO

EL MEU NOM I JO
març

15

2018

EL MEU NOM I JO

Un dia em vaig adonar que el grans tot ho llegeixen: els cartells del carrer, els llibres, els missatges al mòbil, el diari, els meus contes… Com més veia que llegien més curiositat em provocava… Vaig començar a preguntar: Què posa aquí? I aquí? I aquí? … Un dia em van respondre – Aquí posa el teu nom. Ets tu! – Jo?- Mica en mica vaig començar a identificar-me amb aquells símbols. Si veia el meu nom escrit el reconeixia, primer com una imatge, com una sola peça que em representava. Si, era JO!

De sobte, un dia, vaig fer un pas més, vaig pujar un esglaó més a l’escala del que els grans anomenen capacitat d’abstracció. De sobte vaig entendre que cada símbol correspon a un so i que a sobre els símbols s’han de col·locar en un ordre concret per a que siguin JO i mica en mica entenc que els meus companys també tenen lletres al seu nom, i resulta que algunes són les mateixes que les meves, – A que no són només meves? Que les lletres també s’han de compartir?- I vaig pel carrer i veig la meva lletra per una banda, després descobreixo eufòrica la lletra de la mama o del papa o la del meu millor amic, i és els grans diuen que necessitem un nom per a cada cosa, que si no, no ens entendríem. Ah, i també posen números, que són com les lletres però diferent, però això ja ho explicaré un altre dia que per avui ja n’hi ha prou!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *